Ja ens coneixem l’estació del metro de Parque Berrío, avui hem estat dels primers en pujar, amb el metrocable, per sobre de barris sencers, fins el parc Arví. És dia domingo i molts paisas fan el mateix des de ben d’hora.
Dos línies de metrocable fins el parc, a raó de 1200 passatgers/hora i una velocitat de 6 m/s; personal eficient, educat i convençut de la seva importància colabora en posar-nos ordenadament dins les cistelles. Ja correm amunt i els poblados, que semblen mal girbats des de baix, agafen regularitat des de l’alçada: els seus carrers també es divideixen en calles i carreras que forcen el quadriculat de les cases, malgrat la dificultat de la irregularitat on estan assentades: teulades i parets senzilles per un clima benigne que exigeix poc. La segona part del recorregut ja és per sobre de les 16.000 Ha de selva del parc, molta d’ella no ha estat mai modificada.
El Parc de parcs (Parque Arví), situat entre 2.200 i 2.700 msnm té de tot a dintre: espais d’acampada, llacs, chivas, llocs de ioga, hotels, empanadas i d’altres fregits, centenars de treballadors amb el logo del parc ben brillant, autobusos gratuits que porten d’ací per allà ... Nosaltres, amb tot i el fred, hem anat al mariposario on només volaven les mariposas cristal. El biòleg que ens ha guiat ha reconegut el nostre idioma perquè veu els partits del Barça en català, però no hem aconseguit que ens el cantés.
Baixant amb ganes d’escalforeta altre cop amb el metrocable hem estat xerrant amb quatre dones d’ensenyament, de plata, de nòvios i ens hem fet una foto amb elles. Feia tant fred a dalt que gairebé hem agraït la caloreta de la ciutat, que a la tarda ha esclatat en pluja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario