A partir de Cartagena, viatgem en autobús; per això, malgrat tingui tren, tingui tren... nosaltres arribem a Santa Marta en autobús. Després de creuar el Magdalena a Barranquilla i Ciénaga, passem pel Rodadero (la Lloret del Carib), travessem una serreta i, als peus de la serralada litoral independent més alta del món (pics Colón i Bolívar, més de 5000 ms), entre la serralada i el mar hi ha Santa Marta. Cartagena, Santa Marta i Mompós són el triangle d’or de la costa atlàntica colombiana.
El nostre record de Santa Marta va lligat al Jorge, el que va començar essent el nostre hoste d’Airbnb i va acabar sent el nostre amic. Té llogat un piset petit al centre i se’ns va prendre com una qüestió personal: ens deia on menjar, ens buscava taxi, ens recomanava excursions i combinacions d’autobusos i ,el summum, ens va comprar ceviche per dinar, se’ns en va endur de discoteca i ens va posar al seu llit, així com sona. Ja ens estimem amb ell!
Aprofitem Santa Marta per fer l’esquilada colombiana del Jep. Estem al costat del parc de Santander, que tothom anomena Parque de los novios, el centre de la vida nocturna de la ciutat, no solament dels jovenets que festegen, sinó també dels que assagen balls, dels que sopen en un dels molts locals que l’envolten o dels que busquen la prolongació de la happy hour o bé només la fresca. De dia i de nit el parc és un bullider de gent, hi ha de tot.
Passem el dia de la dona aquí i, atrets pel soroll, seguim la manifestació que acaba a la plaça Bolívar. El manifest , políticament correcte, podria ser perfectament europeu, encara que diferents discursos es fan ressó de la situació de les dones a Colòmbia i en especial en aquesta regió, que és encara molt més dura que la de les dones a Europa. Víctor Gaviria estrena també avui La mujer del animal. Andrés, el productor caleño que vam conèixer a Cartagena, ja l’havia vist i ens va dir que havia hagut de sortir un moment a mitja pel.li, perquè li costava veure-la tota seguida. Tres nits vam anar a un bar que el Jorge coneixia a veure cine en format gros i aire condicionat potent.
A la plaça Bolívar també hi ha la Biblioteca, que ens recorda de seguida dues persones, l’Anna i l’Oleguer. Ens sembla que a tots dos els agradaria per diferents raons. I al fons, la posta de sol sobre el mateix mar dels velers, amb el far al fons, les grues i els grans bucs de càrrega. Seguint pel passeig de la costa, ple de paradetes de sucs, menjars diversos i records pels turistes, busquem i, del no res, el Jorge aconsegueix un tour per l’endemà a Playa Cristal, al PNN Tayrona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario