Ficar-se endintre de la selva, en canoa feta d’un sol tronc i tallada a mà seguint un riu tropical, ho havia somniat des que llegia Salgari. Avui ho hem fet: hem seguit el riu Arusí aigües amunt fins Aguaclara. 
Alló que la vegetació del costat es menja el riu deu ser un invent del Salgari; el riu era cabalós però només com dos o tres llobregats: la pèrtiga que menava en Carlos , dret al darrere, tocava fons gairebé sempre i a estones havíem de baixar i tibar la canoa. Se sentia algun ocell, però cap cosa de l’altre món. Era bonic, bell, vert, rodó, ple i natural.
Un pare, el seu fill i el nostre trobo a tot arreu Samy paraven una xarxa i els hem ajudat. Una xarxa, canoa, feina de més de dues hores amb un resultat que ells han trobat bo, d’uns cinc kilos de peix.
Una bolcada de canoa ens ha fet mullar la càmera i, possiblement, perdre-la. Ohhhhh
No hay comentarios:
Publicar un comentario