Arribem a Bogotà després d’un viatge de 16 hores en bus, lent i no gaire còmode. La ciutat ha canviat en dos mesos, fa més fred i plou, és època de pluges. Anem a La Candelaria, al mateix hostel on vam recalar quan ens vam quedar sense connexió a Letícia. Amb aquesta experiència, preferim arribar amb temps. Trepitgem la ciutat d’una manera diferent, dos mesos es noten, encara que ja coneixem els comunaires, que vigilen des dels teulats de la Candelaria.
Hem anat a la Universidad Nacional, a la Facultad de Derecho, salón 113, a la classe del David Roll “Debates”, una assignatura selectiva on poden assistir estudiants de diferents Facultats. Ens ha preparat una trampa i ens fa parlar de Catalunya i Espanya, però estem a gust. El David és un liberal culte, amb una memòria que ens fa enveja. Dinem junts i li agraim l’ajut i l’assessorament al llarg del viatge.
Visita obligada a la moreneta de Monserrate i no obligada a casa la Marta i el Santi, a Tabio, on xerrem a gust i en confiança i aprenem molt. L’endemà volem anar a veure l’Hector a Cachipay, però el google maps ens juga una mala passada i descubrim que aquest és un topònim molt comú. Truquem i ens excusem: un altre cop serà...
A Bogotà no hay que dar papaya. 10 milions d’habitants, aproximadament, i en alguns llocs de la ciutat la vida val poc. Molts cachacos no van al centre ni a la Candelaria, al sud de la séptima poca gent hi va. Saber això ens condiciona, però ens belluguem: el diumenge, quan obren la ciclovia, aprofitem per entrar fins la calle quinta amb milers de ciclistes i passejants i més seguretat. Fa respecte, hi ha moltes tanques amb filferros i pobresa al carrer.
A les Oficines d’informació no coneixen la realitat, només informen del que els han dit: que si Monserrate, que si ..però com que hem vist una corrua de gent jove que entrava a la catedral, els hem preguntat si hi feien concerts: a la oficina diuen que no, els que fan cua diuen que sí. Preguntem per la Doris Salcedo -un apunt de la Mercè- i no saben qui és. Ens quedem sorpresos i ens queden ganes de mirar si als llocs de informacio de Bcn també funcionen igual.
El darrer dia, tot canvia: no plou, entrem a la Biblioteca Luis Ángel Arango, finançada pel Banc de la República i xerrem amb un xicot que en sap molt i parla amb respecte de tot, que ens mostra obres de la Salcedo i el David de Miguel Àngel Rojas. Dinem al Candelario, a la carrera 5/12b, un bar/restaurant ràpid, modern i ple de gent, que se’n riu d’ell mateix. Se’n va l’avió, hem de tornar, voldríem descobrir aquesta Bogotà que entrelluquem, però el temps s’acaba....
No hay comentarios:
Publicar un comentario